Estudio de las prácticas funerarias en el Argar (2200-1550 Cal Ane) a través del análisis espacial de los objetos
La investigació que es presenta pretén aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries de la societat argàrica (2200-1550 cal ANE), una de les més importants de la prehistòria recent europea, a través de l’estudi de la necròpolis del jaciment epònim de El Argar (Antas, Almería) . Els estud...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673844 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673844 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueologia prehistòrica Arqueología prehistórica Prehistoric archeology Societat argàrica Sociedad argárica Argaric society Objectes funeraris Objetos funerarios Funerary objects Ciències Socials 90 |
| Sumario: | La investigació que es presenta pretén aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries de la societat argàrica (2200-1550 cal ANE), una de les més importants de la prehistòria recent europea, a través de l’estudi de la necròpolis del jaciment epònim de El Argar (Antas, Almería) . Els estudis sobre la mort han estat tractats des de nombroses disciplines de les ciències socials. En les últimes dècades, des de l’arqueologia i la prehistòria s’han obert noves línies d’investigació que han realitzat aportacions rellevants al respecte i que han contribuït de manera important a la comprensió del món funerari de El Argar Malgrat aquests èxits, la investigació ha girat al voltant de la consideració del valor i la riquesa dels ítems trobats a les tombes i les seves possibles implicacions socials. Una de les contribucions d’aquesta proposta rau en aproximar-se a elles a través de l’anàlisi de la composició i disposició espacial del objectes en les sepultures argàriques. La revisió documental de l’Archivo Siret al Museo Arqueológico Nacional juntament amb l’anàlisi espacial basat en tècniques estadístiques ha estat l’eix vertebrador d’aquest estudi. La premissa central d’aquest treball ha estat que la presència i el posicionament dels artefactes en la tomba argàrica expressen una dimensió més de la pràctica funerària. Aquesta dimensió pot ser explorada a través de l’anàlisi i la comparació. Conèixer si van existir composicions de la mort semblants i la seva variabilitat permetrà conèixer si hi va haver una/unes forma/es normativa/es d’enterrament i si aquestes van expressar una noció comuna i compartida entre el grup social o comunitat. |
|---|