Farmacodinàmica del remifentanil des de la perspectiva de l'algometria. Una aproximació essencial en la validació de la modelització de l'efecte dels opioides
Antecedents: La majoria dels models farmacodinàmics d'opioides han estat dissenyats a partir dels valors del SEF de l'electroencefalograma (EEG) (un paràmetre utilitzat per a la hipnosi) encara que, a dosis baixes, no sol presentar variacions significatives. El sistema TCI del remifentanil...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:266119 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/266119 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Remifentanil Remifentanilo Algometria Algometría Algometry Farmacodinàmia Farmacodinamia Pharmacodynamics Ciències de la Salut |
| Sumario: | Antecedents: La majoria dels models farmacodinàmics d'opioides han estat dissenyats a partir dels valors del SEF de l'electroencefalograma (EEG) (un paràmetre utilitzat per a la hipnosi) encara que, a dosis baixes, no sol presentar variacions significatives. El sistema TCI del remifentanil incorpora el model farmacocinètic/farmacodinàmic (FC/FD) de Minto, on la farmacodinàmia es va obtenir mitjançant les determinacions electroencefalogràfiques esmentades i l'administració ràpida d'altes concentracions del fàrmac durant la inducció anestèsica, amb l'objectiu, de provocar canvis substancials a l'EEG en poc temps. En aquesta tesi s'ha valorat la percepció del dolor amb un mètode diferent de l'EEG com és l'algometria, on el pacient avalua el seu propi dolor. Hipòtesi: Com que el marc matemàtic FC/FD consisteix essencialment en equacions diferencials lineals s'espera que qualsevol model tingui la mateixa capacitat de predir amb igual precisió, l'efecte induït pel fàrmac a diferents concentracions farmacològiques. Objectiu: Analitzar la concordança temporal entre el model basat en l'efecte EEG de Minto i els mesuraments de l'algometria durant la sedació conscient. Metodologia: Estudi multicèntric, prospectiu observacional, no invasiu, amb assignació de grups de forma seqüencial i d'acord amb les condicions normals de la pràctica clínica. ClinicalTrials.gov: NCT05115578. Inclou a 100 pacients dones, programades per a cirurgia ginecològica benigna. Un grup de 35 pacients va rebre una infusió constant de remifentanil a concentració efecte d'1,5 ng / ml durant 25 minuts. El segon grup de 35 voluntàries va seguir el mateix protocol afegint l'administració d'1 mg de midazolam intravenós abans de la infusió de remifentanil per avaluar els potencials efectes de l'ansiolisis en els valors de l'algometria. La resta de les participants varen configurar el grup control, a qui se li va infondre únicament solució salina mitjançant sistemes TCI. Es va utilitzar l'algometria per quantificar els llindars de dolor a la pressió respecte als registres basals i en els temps d' 1,5 - 5 - 10 - 15 - 18 - 20 i 25 minuts després d'iniciar el sistema TCI de remifentanil. Tanmateix, es va mesurar la pressió arterial no invasiva, la freqüència cardíaca, l'escala de Ramsay, la pulsioximetria (SatO2%), el valor BIS i qualsevol esdeveniment advers. Resultats: En el moment de la inducció, el model de TCI de Minto va predir una estabilització tant en la concentració plasmàtica (Cp) com a la d'efecte (Ce) abans dels 5 minuts després d'iniciar la inducció. Mentre que les mínimes variacions hemodinàmiques es van equilibrar abans dels primers 5 min i van mostrar una concordança amb la part farmacocinètica del model de Minto, per contra, es va produir un augment significatiu dels llindars de pressió del dolor (PPT) fins als 10- 15 minuts en ambdós grups de remifentanil, sense diferències significatives en el curs temporal de l'algòmetre respecte a l'edat o a la presència de midazolam. Segons les prediccions plasmàtiques dels paràmetres farmacocinètics de Minto, la modelització K-PD suggereix que les grans discrepàncies observades en relació amb els resultats de l'algometria, dependrien fonamentalment del retard farmacodinàmic de la constant Ke0. Mentre Minto va predir un retard dosi-efecte (EEG) de t1/2 Ke0= 1,3 min, l'estimació obtinguda per algometria indica un retard-efecte de t1/2 Ke0=5,7 min. Conclusions: Per tècniques de sedació en ventilació espontània, el model farmacocinètic-farmacodinàmic de Minto basat en l'EEG, no prediu l'efecte clínic analgèsic esperat durant l'administració de remifentanil a baixes concentracions. Resulta lent i insuficient per modelitzar el component analgèsic. Caldria considerar temps més llargs que les estimacions tradicionals del model de Minto. L'algometria mostra les limitacions significatives dels actuals models farmacodinàmics del remifentanil fonamentats únicament amb l'EEG durant la sedació. Donats els resultats, l'algometria s'hauria d'incloure com a referència per validar futures actualitzacions dels models farmacodinàmics dels opioides. |
|---|