Les coves turístiques de Mallorca
Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística. Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimensions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor). Ambdues cavitats compten amb un...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 1995 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repository: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_1995vol003p191 |
| Online Access: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/1995vol0/03p191.dir/MonografiesSHNB_1995vol003p191.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_1995vol003p191 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Tourism -- Spain -- balearic Islands -- Majorca Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca Natural History |
| Summary: | Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística. Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimensions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor). Ambdues cavitats compten amb una llarga historia de treballs d'habilitació i incursions més o menys organitzades, a partir de mitjan segle XIX. La visita a coves carstiques és, des del comencament de I'afluencia turística a la nostra illa, una part rellevant dels atractius que s'ofereixen al viatger. Avui en dia aquesta vessant del nostre patrimoni natural esta del tot integrada en els circuits del turisme de rnasses, registrant-se xifres de visitants superiors a les 800.000 persones anuals en el cas de les Coves del Drac. Cal tenir present que aquesta caverna gaudeix d'un cert renorn internacional, com a resultat dels descobriments que hi va fer el pioner espeleoleg frances Edouard A. Martel I'any 1896. |
|---|