Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític
[EN] The architectural condition and its connotations in other areas of culture, such as analytical philosophy, is a challenge that can be observed through the figure of the intellectual from 19th century Vienna, Ludwig Wittgenstein. His obsessive dedication, a manifest disposition in any work that...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de València (UPV) |
| Repositorio: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| Idioma: | catalán inglés |
| OAI Identifier: | oai:riunet.upv.es:10251/178435 |
| Acceso en línea: | https://riunet.upv.es/handle/10251/178435 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Wittgenstein Style Logic Architectural space Tractatus Estil Lògica Espai arquitectònic Estilo Lógica Espacio arquitectónico Vicent Gascó Masot Xàtiva Architecture Travaux publics Hydraulique |
| id |
ES_e72dfba347f7c79d48c7ef561b60ca44 |
|---|---|
| oai_identifier_str |
oai:riunet.upv.es:10251/178435 |
| network_acronym_str |
ES |
| network_name_str |
España |
| title |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| spellingShingle |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític García Nofuentes, Juan Francisco Wittgenstein Style Logic Architectural space Tractatus Estil Lògica Espai arquitectònic Estilo Lógica Espacio arquitectónico Vicent Gascó Masot Xàtiva Architecture Travaux publics Hydraulique |
| title_short |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| title_full |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| title_fullStr |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| title_full_unstemmed |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| title_sort |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític |
| author |
García Nofuentes, Juan Francisco |
| author_facet |
García Nofuentes, Juan Francisco Molinero Sánchez, Jorge Gabriel Martínez Ramos e Iruela, Roser |
| author_role |
author |
| author2 |
Molinero Sánchez, Jorge Gabriel Martínez Ramos e Iruela, Roser |
| author2_role |
author author |
| topic |
Wittgenstein Style Logic Architectural space Tractatus Estil Lògica Espai arquitectònic Estilo Lógica Espacio arquitectónico Vicent Gascó Masot Xàtiva Architecture Travaux publics Hydraulique |
| topic_facet |
Wittgenstein Style Logic Architectural space Tractatus Estil Lògica Espai arquitectònic Estilo Lógica Espacio arquitectónico Vicent Gascó Masot Xàtiva Architecture Travaux publics Hydraulique |
| description |
[EN] The architectural condition and its connotations in other areas of culture, such as analytical philosophy, is a challenge that can be observed through the figure of the intellectual from 19th century Vienna, Ludwig Wittgenstein. His obsessive dedication, a manifest disposition in any work that occupies his time, would lead to a clear foray into the profession of architect, among other activities. His imprint was exposed in his work and perpetuated through the iconic Stonborough house, built for his sister in Vienna. In it, he will culminate a work that testifies to the mastery of interior spatial proportion, rationality and control over architectural detail to its last consequences. His masterpiece “Tractatus Logico-Philosophicus” (1921), together with “Being and Time” by Martin Heidegger (1927), constitute the two referents of Western thought of the last century. In it, he investigates the exercise carried out by the philosopher, in the context of architecture. He addresses the exact representation of the world through the application of a deductive logic method, with properly ordered propositions with which to structure what for him constitutes the essential event of the architectural “fact.” |
| publishDate |
2021 |
| format |
article |
| url |
https://riunet.upv.es/handle/10251/178435 |
| language |
cat eng |
| eu_rights_str_mv |
openAccess |
| publisher |
Universitat Politècnica de València |
| institution |
Universitat Politècnica de València (UPV) |
| collection |
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| reponame_str |
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| instname_str |
Universitat Politècnica de València (UPV) |
| spelling |
Ludwig Wittgenstein. Itinerari arquitectònic d’un filòsof analític Ludwig Wittgenstein. Architectural Itinerary of an Analytical Philosopher Ludwig Wittgenstein. Itinerario arquitectónico de un filósofo analítico Ludwig Wittgenstein. Parcours architectural d’un philosophe analytique García Nofuentes, Juan Francisco Molinero Sánchez, Jorge Gabriel Martínez Ramos e Iruela, Roser Wittgenstein Style Logic Architectural space Tractatus Estil Lògica Espai arquitectònic Estilo Lógica Espacio arquitectónico Vicent Gascó Masot Xàtiva Architecture Travaux publics Hydraulique [EN] The architectural condition and its connotations in other areas of culture, such as analytical philosophy, is a challenge that can be observed through the figure of the intellectual from 19th century Vienna, Ludwig Wittgenstein. His obsessive dedication, a manifest disposition in any work that occupies his time, would lead to a clear foray into the profession of architect, among other activities. His imprint was exposed in his work and perpetuated through the iconic Stonborough house, built for his sister in Vienna. In it, he will culminate a work that testifies to the mastery of interior spatial proportion, rationality and control over architectural detail to its last consequences. His masterpiece “Tractatus Logico-Philosophicus” (1921), together with “Being and Time” by Martin Heidegger (1927), constitute the two referents of Western thought of the last century. In it, he investigates the exercise carried out by the philosopher, in the context of architecture. He addresses the exact representation of the world through the application of a deductive logic method, with properly ordered propositions with which to structure what for him constitutes the essential event of the architectural “fact.” [CA] La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic. [ES] La condición arquitectónica y sus connotaciones en otros ámbitos de la cultura, como el de la filosofía analítica, supone reto divisable a través de la figura del intelectual de la Viena del siglo XIX, Ludwig Wittgenstein. Su dedicación obsesiva, talante manifiesto en cualquier labor que ocupara su tiempo, derivaría, entre otras actividades, en una clara incursión en la profesión de arquitecto. Su impronta queda expuesta en un breve itinerario de su obra la cual queda perpetuada a través de la icónica casa Stonborough, construida para su hermana en Viena. En ella culminará una obra en la que se testimonia el dominio de la proporción espacial interior, la racionalidad y control sobre el detalle arquitectónico llevado a sus últimas consecuencias. A partir del análisis de su obra maestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que junto a Ser y Tiempo de Martin Heidegger (1927) constituyen los dos referentes del pensamiento occidental del pasado siglo, se indaga sobre el ejercicio que desarrolla el filósofo, en el contexto de la arquitectura, sobre la representación exacta del mundo mediante la aplicación de un método de lógica deductiva, con proposiciones debidamente ordenadas con las que estructurar lo que para él constituye el acontecimiento esencial del, en este caso, “hecho” arquitectónico. A les estudiants de la Universidad de Granada que han col·laborat en l’elaboració dels materials gràfics: Victoria Melo Domene i Patricia Romero Leal. Universitat Politècnica de València https://riunet.upv.es/handle/10251/178435 |
| _version_ |
1878442245675286528 |
| publishDateSort |
2021 |
| author_browse |
García Nofuentes, Juan Francisco Martínez Ramos e Iruela, Roser Molinero Sánchez, Jorge Gabriel |
| publisherStr |
Universitat Politècnica de València |
| score |
6,9303427 |